La Pedagogia Calandreta

«…Calandreta, amb los ensenhaires organizats en còlas pedagogicas e en partenariat amb l’establiment APRENE, porgís una pedagogia que ten compte principalament, dins sapractica, dels trabalhs dels corrents pedagogics « Tecnicas Freinet » e « Pedagogia Institucionala » e dels
psicolingüistas subre l’educacion bilingüa en immersion aboriva.

Calandreta encoratja la mesa en plaça d’institucions, dins las classas, que balhan la paraula als
dròlles, que los autonomizan, que regulan la vida dels grops, que dobrisson laclassa cap a
l’exterior.

La tòca es d’assegurar una continuitat de la mairala fins al licèu e de donar de sens als
aprendissatges. Los establiments Calandreta desvolopan una pedagogia del subjècte actor dins un
grop, adaptada tant al primièr coma al segond gra…»

(Carta Calandreta, 2005 – 2020 )

A partir d’una experiéncia de mai de 40 ans, avèm bastit un biais novèl de far escòla : la
Pedagogia Calandreta.

5 Principis

1. Sortir  du monolingüisme

Calandreta causiguèt l’immersion aboriva tre la començança en s’apiejar mai que mai sulstrabalhs
del Professor Jean Petit[1].

A Calandreta, l’occitan es la lenga de vida, la lenga per dire e per se dire. Aquesta pedagogia de la paraula » (ligam sus paragraf 3) junta naturalament amb l’immersion. APRENE participa ara al trabalh de recèrca menat dins aquel domeni amb los universitarisde l’ISLRF (nòta). L’anar-tornar regular entre lo mond de la classa e lo de la recèrca faguèt espelir una pedagogia vertadièra de l’immersion, es a dire lo desvolopament d’estrategias eficaças per l’ensenhament en occitan (contrastivitat mesurada, estatut de l’error, exposicion intensiva e continua a la lenga… ) Los establiments velhan a sonhar la preséncia e la qualitat de la lenga, que siá dins la classa o en defòra de la classa.

En 40 ans, Calandreta, mercés a l’Establiment d’Ensenhament Superior OccitanAPRENE, aurà assegurat lo passatge d’una escòla experimentala militanta a d’establiments expèrts, escòlas de l’exigéncia.

Dins una societat ont l’Estat ignòra las lengas «regionalas», causir l’immersion en occitanes s’enriquir d’una cultura en movement, crusòl d’una civilizacion portaira d’avenidor.

[1] Lo professor Joan Petit (1929-2003) foguèt un companhon de rota de las escòlas Calandreta. De 1996 a 2002, ensenhèt a l’establiment APRENE. Nascut en 1929 a Bordèus, professor agregat d’allemand, s’engagèt d’ora dins son percors dins la formacion de mèstres e la reflexion didactica. Director del Centre de Linguistica Aplicada de Besançon, foguèt puèi nomenat Professor a l’Universitat de Reims en 1980 e dirigiguèt lo Despartament d’allemand.

« Al secors, soi monolingüe e francofòn ! »
Jean Petit

2. Créisser dins un monde plurilingüe

«Se, per comparason del francés e del lengadocian, o del provençal, los enfants del pòble, dins lo Miègjorn de França tot, aprenián a retrobar lo meteis mot jos doasformas un pauc diferentas, aurián lèu en man la clau que lor dobririá, sens granda pena, l’italian, lo catalan, l’espanhòl, lo portugués…»                
Joan Jaurès

Jaurès, visionari, verifiquèt a la debuta del sègle XX una capacitat comuna a totes los queparlavan l’occitan e lo francés. Aquel bilingüisme viscut foguèt longtemps vist coma una empacha puslèu que coma una fòrça a l’escòla.

En 1984, al congrès de Montalhon, regents e associatius descobriguèron un tèxt de Tilbert Stegman (nòta) que dubriguèt la via cap a l’invencion d’una pedagogia plurilingüa originala. Comencèrem atal a trabalhar en intercompreneson entre las lengas romanicas amb l’occitan coma lenga vertabrala. Puèi lo trabalh se dubriguèt a l’escota de la musica de las lengas. En 2020, lo plurilingüisme que metèm en òbra a Calandreta partís de las lengas de la classa e s’alarguís a las autras varietats de l’occitan, a las lengas de la familha romanica, e a d’autras familhas de lengas : estudiam, espepissam las lengas, las comparam per ne descobrir las particularitats, las règlas ; las comprenèm amassa per las aprene melhor, peraprene a las aprene.

Nòstra practica pedagogica plurilingüa, designada pel vocable Familhas de Lengas, esplurala
dins las practicas. Integra :
• d’activitats d’acuèlh de las lengas de cadun amb un trabalh sus las biografias
lengatgièiras,
• d’intercompreneson entre dialèctes de l’occitan e entre lengas romanicas,
• d’escota de las musicas de las lengas,
• de palancas entre l’occitan e lo francés,
• de comparasons entre lengas de familhas diferentas,
• l’integracion de las lengas del cursus al segondari amb lo bilinguisme occitan-francés per ne far un plurilinguisme afortit.

Aquesta practica pedagogica foguèt estudiada dins la tèsi d’Emilia Chorin, que mostrètque Calandreta desvolopa un apròchi plural original presat dins la recèrca en pedagogia e didactica de las lengas.

Aquel biais de far de ligams entre las lengas es al còr de la Pedagogia Calandreta queteissa los aprendissatges entre eles.

Tròba naturalament sa plaça dins las diferentas institucions de la pedagogiaCalandreta :
rituals, qué de nòu, correspondéncias, cintas, …

[2] Tilbert Didac Stegmann (1941), experimentèt a partir de las annadas 1980 l’ensenhament simultanèu de familhas de lengas a l’universitat de Francfort. En 1994, animèt l’estagi fondator «qual ten las lengas ten las claus» a Pau e participèt al collòqui Latinitàs a Besièrs en 2000.

3. Aculhir la paraula de cadun

« Las Calandretas son pas d’ escòlas bilingüas, mas trilingüas: parlan occitan, francés, mas tanben e sustot la lenga del subjècte. Se tenètz pas compte del subjècte en l’enfant, li aprenètz pas a parlar en occitan, li aprenètz a se calar en occitan…»
Renat Laffitte [3] 

A Calandreta, trabalham l’irreductibla singularitat del subjècte. La classa Calandreta es una classa cooperativa. De mercé a las 4 L de la Pedagogia Institucionala (Luòc, Limit, Lei, Lengatge), adultes e joves s’organizan per produsir. Çaquelà, la vida cooperativa del grop atuda pas l’irreductibla singularitat de cadun. La diversitat dels estatuts fa espelir las capacitats de cadun, e de la confrontacion pacificanais la creativitat.

La pedagogia, la centram sul créisser.

Aquò val pel comportament coma pels aprendissatges. Ajudam, acompanham per que venga lo mai educatiu possible.

Quand una familha fa la causida de fisar son enfant a Calandreta, li permet de trapar unencastre ont la seuna singularitat serà respectada, presa en compte. Cada mainatge i es considerat dins son integralitat, cargat de la seuna cultura, de la seuna istòria, de sos sabers, e se pòt far vector de transmission al dintre de la classa.

La dissociacion entre «enfant» e «escolan» ven alara fosca, puèi que los aprendissatgesfan resson atanben fòra l’encastre de l’escòla o de l’establiment.
La pedagogia nòstra daissa una plaça singulara a cadun, en classa, particularament perlas avaloracions, mas tanben dins los temps periescolars.
Cadun pòt alara prene consciéncia de son caminament, de son evolucion en tantqu’enfant, adolescent, adult.

[3] Renat Laffitte : institutor, pedagòga, companhon de rota de las Calandretas, publiquèt tres obratges essencials de pedagogia institucionala e acompanhèt la naissença e lo desvolopament de l’establiment APRENE

4. La lenga d’una cultura

La lenga d’usatge a Calandreta es l’occitan. Es la lenga d’un territòri e d’una cultura millenària. Los aprendissatges son ancorats dins l’environament dels calandrons. Malharamb l’environament, anar veire, sortir de la classa, partir en viatge o en classa verda, correspondre, son d’indispensables per far viure als enfants, adolescents, e als adultes l’experiéncia de l’alteritat e de la dobertura.

L’endefòra comença aicí : saupre d’ont venèm, o plan causir ont volèm èsser, es essencial. Activa la coneissença e la reconeissença del Patrimòni Cultural Immaterial del’umanitat e de l’endrech ont sèm.

“Es a partir de l’ultralocal que tocam l’universal”
Salvador Dalí (apuèi Montaigne)

5. Calandreta pour apprendre

L’enfant singular es actor de sos aprendissatges. Per aquò nòstra pedagogia bota un encastre institucionalizat securizant. Afortís o crèa la fisança de l’escolan en se amb las aisinas de las tecnicas Freinet (texte liure, jornal escolar,… ) e de la Pedagogia Institucionala (cenchas, conselh…). Favoriza son desir d’aprene, de descobrir, esvelha sacuriositat. Cadun es actor de sos aprendissatges de mercé la classa cooperativa que porgís de situacions de produccions, d’interaccions, d’estimulacions. Multiplican los escambis amb lo grop classa e l’endefòra.
Calandreta es l’ escòla del coratge e de la responsabilitat. Los calandrons i aprenon a legir, a escriure, a comptar e venon ciutadansen viure l’alteritat e la libertat. Al collègi e al licèu perseguisson aqueste camin de responsabilitat.

La pedagogia Calandreta bota un encastre institucionalizat securizant que favoriza totes los elements que fan de l’enfant singular un actor de sos aprendissatges. Afortís o crèa safisança en se amb las aisinas de las tecnicas Freinet (tèxte liure, jornal escolar,… ) e de la Pedagogia Institucionala (cenchas, conselh…). Favoriza son desir d’aprene, de descobrir,de despertar sa curiositat. Los mainatges son actors de lors aprendissatges de mercé la classa cooperativa que porgís de situacions de produccions, d’interaccions, d’estimulacions, d’ajudas que favorizan los escambis amb lo grop classa e l’endefòra.

« Degun (trans)forma pas l’autre.
Degun se (trans)forma pas sol.
Es ensemble que nos (trans)formam.»
Paolo Freire (1921-1997) pedagoga brasilia.

6. Encastre de mesa en òbra


La pedagogia Calandreta se bastís dins d’establiments onte :


• Los parents d’escolans, los ensenhaires e los escolans fan viure lo projècte educatiudins cada establiment ;

• Los establiments son totes diferents, pasmens los actors agisson de cotria, dins de lòcs identificats que s’apièjan sus la Pedagogia Institucionala ;

• Escolans, collegians, liceans, associatius, experimentan lo rapòrt a la lei e la participacion activa als lòcs de decisions ;

• Los ensenhaires decidisson en còla, d’un biais cooperatiu, de las grandas linhas de l’accion educativa de l’establiment en coeréncia amb la Pedagogia Calandreta e la Carta Calandreta. La libertat pedagogica de cada ensenhaire s’exprimís dins aquel encastre. Lo Conselh dels ensenhaires baileja la mesa en òbra del projècte educatiu. Coordina, desvolopa e balha vam a las tecnicas nascudas de las formacions e de las recèrcas d’APRENE, establiment de formacion de Calandreta. Lo cap d’establiment, responsable de l’aplicacion de las decisions del Conselh, velha a la qualitat pedagogica de l’establiment. Aquel conselh pren en compte los vejaires del Conselh d’Administracion de l’Associacion de l’establiment, que lo cap d’establiment n’es membre.

• Al dintre dels establiments Calandreta, lo debat pòt menar a de conflictes mas es indispensable per bastir una cultura comuna a las còlas pedagogicas, educativas, e associativas.
Conéisser son ròtle dins la comunautat educativa Calandreta, es conéissersos limits d’accion e d’intervencion, quina que siá sa plaça : regent.a, professor.a, ajuda-mairala, emplegat.da, associatiu.va, calandron.a, calandrin.a o parent.